La paciència és amarga, però el seu fruit és dolç.
En aquests difícils i complicats dies de confinament responsable a les nostres cases i de les nostres barques i veles hauríem de dirigir la mirada cap al futur amb una aptitud positiva i compartida, dirigida a tots els qui ens envolten, tot i que siga des de lluny, a nostres famílies i amics per descomptat.
Tornarem a hissar veles per a navegar quan tot haja passat i recordarem aquesta etapa com si d’un passat llunyà es tractara.
Aquest període, aquesta experiència ens farà créixer en valors, en hàbits i relació amb la natura. Viatjarem amb els nostres pensaments, recordant agradables dies de vela i festa, compartint maniobres, rialles i moments inoblidables.
Tot s’ha paralitzat, estàvem ficant a punt nostres barques per exposar-les a eixa inigualable llum mediterrània i ara, jeuen varades encallades als ports.
El calendari d’exhibicions que amb tanta il·lusió i esforç havíem programat les distintes Associacions, s’ha detingut al temps indefinidament…, però no importa, reprendrem amb la força que ens dóna el fet de seguir vivint i gaudint de la nostra passió.
La calma sense vent la coneixem com a navegants que som i sabem que arriba un moment en què s’alça i les veles es tornen a emplenar per a prendre de nou el rumb.
És temps, doncs, de replegar històries passades viscudes o les que ens han arribat a través dels nostres avis, de recopilar la memòria de temps en què el maneig i l’adversitat era altra, però que formaran part de nostra cultura, eixa que desitgem transmetre.
La Junta de la Federació vos convida a compartir aquesta visió s os invita a compartir esta visió assossegada i profundament sentimental.
Conversem i compartim aquestes històries. Si bé, sabem que no podem controlar el temps present a causa d’aquest amarratge forçós, ajustem nostres veles del record i abordem el futur amb forces renovades.
Una “abraçada albuferenca” a tots els que formem part d’aquest univers.
Som vela i som cultura.
