Pròleg del President de la Federació Cultural i Esportiva Valenciana de Vela Llatina

La Federació Cultural i Esportiva Valenciana de Vela Llatina naix amb l’afany de recuperar i conservar aquesta important part del patrimoni cultural valencià que es desenvolupa en el nostre xicotet mar interior i que es representa per mitjà de les embarcacions albuferenques tradicionals. Per recuperar hem d’entendre no solament l’encomiable labor d’aquells homes i dones que fa més de trenta anys es van obstinar a retornar l’estètica perduda en el temps a aquest llac i al seu entorn, en què tornaren a hissar les antigues veles llatines en les seues barques, sinó també moltes altres formes d’acció igualment significatives. En aquest sentit, és necessari ressaltar el paper fonamental que juguen les publicacions com a referent de consulta, per a comprendre la peculiar forma de vida que es va desenvolupar en un entorn tan difícil, i el fonamental instrument de treball que van suposar aquestes embarcacions en l’acompliment de la seua labor i en la seua vida quotidiana com mitjà de transport per a desplaçar-se a la ciutat de València o a altres poblacions riberenques i així poder relacionar-se i vendre els seus productes.

La nostra labor, la de tots i totes els que formem part de la Federació és, en essència, la de recuperar, conservar i transmetre als nostres fills, als seus descendents i, en definitiva a tota a la societat valenciana, aquesta forma de vida que va ser i que encara subsisteix en els nostres ports i pobles albuferencs. Amb la intenció de fer-los-la descobrir i potser suscitar en ells el desig d’aprendre aquesta peculiar forma de navegació tan representativa de la nostra cultura, presentem aquesta publicació.

Amb major motiu, esperem que servisca de corretja de transmissió entre les futures generacions i el llegat que els nostres avantpassats ens han proporcionat a partir d’aquestes. Que siguen valorades en la perfecta adequació a l’entorn que mantenen i respectades en els usos i formes que representen.

Merescut tribut i esment especial a tots els patrons que dia a dia calafategen, pinten i reparen les seues barques perquè lluïsquen i continuen dominant els vents de l’Albufera. El nostre agraïment sincer per la seua obstinació i dedició.
Gràcies als que estan i als que arribaran.

ANTONIO LÓPEZ MUÑOZ
President de la Federació Cultural i Esportiva de Vela Llatina de València.

Carta del President de l’Associació De Vela Llatina de Silla

L’Associació de Vela Llatina de Silla ha recollit l’herència d’un municipi que forma part important de l’entorn albuferenc. La seua activitat en la recuperació de les embarcacions tradicionals i de la vela llatina ha sigut constant i decisiva en el procés de declaració del BIC i continua amb un esperit aperturista dirigit a la transmissió d’aquesta herència cultural valenciana.

La proximitat al llac i la seua extensa franja riberenca, amb els seus múltiples canals i motors, han sigut essencials en la subsistència d’aquesta tradició i de les embarcacions autòctones i de la navegació a vela llatina.

Conscients de la importància de preservar aquest llegat per a les noves generacions, actuals i vinents, la publicació d’una xicoteta referència a les embarcacions centenàries que encara perviuen en el nostre port és el principi de la necessària tasca de documentar i catalogar aquesta part de la nostra història que com a poble no podem oblidar sinó recuperar.

Gràcies a la Federació per començar aquesta labor que ha de ser de tots els que formem part de l’univers de la Vela Llatina.

Des de l’Associació de Silla recolçarem aquests processos de catalogació perquè perduren el temps les formes que han fet d’aquestes embarcacions un símbol de la vida al nostre entorn natural.

JUAN BAUTISTA GRANERO
President de l’Associació de Vela Llatina de Silla

Carta del President de l’Associació de Vela Llatina Els peixcadors de Catarroja

Hola, amics.

Com a President de l’Associació de Vela Llatina “Els Peixcadors” de Catarroja, es un honor i un plaer poder dirigir-me a tots per mostrar-vos què fem i què volem fer des d’aquesta associació, i on estem, per que clar, el nostre punt de partida es el port de Catarroja, punt emblemàtic, como no de l’historia de L’Albufera. La pesca, que es practica des de el segle XIII per privilegi de Pere I de Valencia, motor important de l’economia del moment, per les quantitats de peix que de forma individual o a través de la Companyia entraven en el port, i del cultiu del arròs, entre altres coses, per que hi ha que recordar, que al port de Catarroja, arribaven gran part de la collita de arròs, en barca, on estaven les trilladores per separar el gra de la palla i desprès poder secar el gra. I com no, on es construïen i reparaven les embarcacions que feien possible totes aquestes activitats i que estaven construïdes per a la seua finalitat.

Es molt important tindre clar quin es el nostre objectiu, i si teniu alcans als Estatus de la nostra Associació, poden veure que tenim tres punts fonamentals:

1. Recuperació i promoció de les nostres barques, pròpies del nostre llac L’Albufera de Valencia.
2. Col·laborar, cuidar i promocionar el nostre Parc Natural de L’Albufera, que es el nostre entorn.
3. Preservar i divulgar els nostres aparells artesanals de vela llatina i de esta tipologia especifica de navegació a la nostra Albufera.

Es clar, per tant, que en el fons, la nostra activitat, no és només un esport, encara que a algú li ho pot semblar, si més no una cultura, una forma de viure en l’entorn i un voler continuar la tradició, millorant tot allò possible en temes de naturalesa, ecologia, sense mancar l’essència d’allò autòcton i tradicional.

No m’agradaria fer un compendi normatiu, ni una col·lecció de regles a seguir, però si unes quantes reflexions a tindre en comte, com a la nostra associació, diguem, “Saber de on venim, per a saber qui som”, molt important per saber a on volem anar.

Les nostres embarcacions, vaixells o tifells, tenen unes característiques determinades per el àmbit on estem, i el nostre entorn. Som a L’Albufera, un llac, de poca profunditat, poc calat, rodejat de canals, canalets i sèquies igualment de poca profunditat i estrets. La vegetació area, era i es important, i encara que actualment a nivell de aigua i en profunditat, se intenta recuperar esta vegetació, antiguament l’espella dominava a tot a reu. En moltes parts de l’Albufera es circulava per les denominades, carreres, que no eren mes que una part oberta per passar contínuament per el mateix lloc.

Tot això, ens du a unes tipologies de embarcacions, concretes, des de les mes menudes, com els barquets, a les mes grans com les barques, i alguns derivats. Totes elles tenen el fons mes o menys pla, i de poc calat, a diferencia de les de la mar que estan en “ V” i en mes calat, per poder passar per llocs en poca profunditat i amb vegetació. L’únic element d’equilibri es una quilla correguda, en les barques, no en els barquets, també de poca profunditat en el eix de la embarcació. El element motriu de totes elles, era la perxa, la corda tirà per animals o per el home i la vela. Posteriorment es va incorporar el motor d’explosió, a la qual cosa es tingué que fer alguna modificació en les embarcacions per adaptar els motors. Avui en dia, esperem altres formes, com els motors elèctrics, . . . . .
I finalment, l’ última reflexió, seria, que les embarcacions, es dissenyaven i es feien per un sentit concret, per un fi determinat, exemple, un barquet podia ser mes o menys gran, si el us que tenia, era anar a llavorar o tenia que ser de vedat, per a casar. Les barques, eren pescadores, de transport de mercaderies, o persones, . . .
Tot això, ens diu, que la construcció d’una embarcació venia determinada, fonamentalment, per l’ús que anava a tindre, per que els mitjans de propulsió eren els que eren i no havia cap alternativa.

Un altre element a tindre en comte, es el vent. Estem rodejats de terra, però prop de la mar, per tant, tenim uns vens determinats i predominants, molt a tindre en comte per la tipologia de vela i les formes de navegació. Com sabeu, vela llatina, per la facilitat de navegació en casi tot tipus de vents, i naveguem a la bona, però també sobre l’arbre (o a la mala)

La vela llatina, era un element motriu de la embarcació, es a dir, la embarcació tenia un fi determinat, i la vela era un element mes per a manegar-la, avui en dia, molta gent, està pensant i construint embarcacions, pensant soles per anar a vela, buscant la màxima rendibilitat al vent i la navegació , entre cometes, a la embarcació a vela. Fen-la lo mes ràpida possible, i oblidant-se de altres coses. Buscant exclusivament la competició i arribar el primer. Aquest no es l’esperit nostre. Volem traure el màxim de les nostres embarcacions i les nostre veles, però mantenint les nostres tipologies, les nostres formes, els nostres aparells i, per tant, tornem als primers paràgrafs de l’escrit, focalitzant els nostres objectius de l’associació.

VISCA LA VELA LLATINA A L’ALBUFERA DE VALENCIA!!!

PEPE MORELLÀ
President de l’Associació de Vela Llatina Els peixcadors de Catarroja

Set embarcacions albuferenques de més de cent anys

“L’experiència ens ensenya que es conserva el que es vol i aprecia, i es vol i s’aprecia el que es coneix”. Jorge E. Hardoy (1926 – 1993)

El present projecte de publicació se centra en les set embarcacions albuferenques de vela llatina amb més de cent anys, encara que segur que són més les que encara perviuen en els nostres ports, motors o cases de l’entorn. La idea principal del recorregut que ara emprenem és la de servir de referent constructiu a tots els que s’inicien en la passió per la navegació a vela llatina en un entorn natural tan emblemàtic com l’Albufera de València i, amb això, inventariar certes embarcacions tradicionals que són part de la tradició cultural que es desenvolupa en aquest enclavament. El propòsit de la Federació és aconseguir la catalogació de totes les embarcacions de vela Llatina que naveguen en l’Albufera i en aqueixa labor estem encomanades totes les Associacions vinculades a ella.

La Federació, en la seua voluntat de recopilar aquest llegat cultural, ha triat diferents embarcacions representatives de les diferents tipologies que fins i tot es conserven i s’utilitzen, recopilant els seus orígens i les seues formes: tot suma a l’hora de conèixer una època en la qual l’home pertanyia al seu entorn i s’adaptava al mitjà per a sobreviure. Com en tota obra constructiva, en cadascuna es reflecteix l’empremta de la seua *calafat, així com unes línies ajustades a la funció que hauria d’exercir una vegada en l’aigua. Aquest matís, que va unit a la professió del qual seria el seu amo, determina les seues característiques i mesures. La preservació d’aquestes embarcacions li la devem als seus propietaris, que les posseeixen per herències o compres que s’han succeït al llarg dels anys, i a la seua generosa labor de manteniment i conservació en un temps en el qual l’ofici de *calafat ha desaparegut quasi per complet. Gràcies a tots ells per compartir una mica de la seua història.

Les associacions culturals de vela llatina de l’Albufera i la federació cultural valenciana: una nova realitat social

Les Associacions Culturals de Vela Llatina van prendre l’any 2002 la decisió de crear una Federació que servira d’unió entre totes elles amb el propòsit d’aconseguir uns objectius comuns. La Declaració de *BIC va ser potser la fita més important de la seua curta marxa, però també s’han aconseguit avanços en la descripció de les embarcacions, així com en la de materials, aparells i veles. La dificultat de definir aquests elements deriva no solament del temps transcorregut, sinó també del desús que va suposar la introducció dels motors d’explosió: aquest element s’adapta millor a les necessitats de l’home modern, ja que no depèn del vent ni de la força física humana per a navegar.

No obstant això, fa ja més de trenta anys que un grup de persones es van obstinar a recuperar el que havien vist i oïda dels seus pares i avis. Van recuperar les veles i aparells oblidats en les cambres, van construir noves peces per a substituir les antigues i van tornar a adaptar les barques per a tornar a navegar. Fruit d’aquesta generositat i sensibilitat, hui tenim la possibilitat de gaudir d’embarcacions albuferenques i que aquestes tornen a navegar amb les seues veles llatines en la nostra Albufera.

Introducció al projecte de recuperació

Les embarcacions albuferenques han sigut bàsicament instruments de treball per als habitants de les poblacions riberenques del llac. La necessitat humana de transportar d’un lloc a un altre les collites o la pesca requeria un vehicle adaptat a l’entorn del llac i els seus múltiples canals. L’escassa profunditat dels seus fons i la vegetació de l’entorn van determinar el disseny d’aquestes peculiars embarcacions.

Les veles llatines s’ajustaven també al treball diari i als vents que predominen al matí, acostant als homes als seus talls en els camps d’arròs per a retornar-los a les seues llars a la fi de la jornada amb les brises de llevant. L’afany de navegar contra el vent, cenyint quan aquest no era favorable, així com l’herència recuperada de la tradició, va determinar l’elecció de la peculiar forma geomètrica de les veles de l’Albufera i la seua disposició longitudinal, que permet la recepció del vent per les seues dues cares.

Tipologia d’embarcacions albuferenques

Classificar és ordenar des de diferents concepcions. Han sigut diferents publicacions i textos normatius els que han incorporat variades classificacions, atenent la seua utilitat, a les seues dimensions o a les seues formes. En totes elles trobem elements característics comuns. En aquest projecte hem volgut reflectir, amb criteris documentals, les variants tipològiques que es recullen en els textos legals i en les publicacions referenciades amb un afany descriptiu i de consulta. Hem triat unes quantes de les moltes referències publicades; algunes són de fàcil accés en internet i unes altres poden ser consultades en biblioteques i museus. Les diferents tipologies venen recollides en els següents textos legals i publicacions:

• Decret 164/2016, de 4 de novembre, del Consell, pel qual es declara Bé d’Interès Cultural Immaterial les activitats tradicionals de l’Albufera de València: la pesca artesanal i la navegació a vela llatina.
• Ordenança Reguladora del Registre d’Embarcacions del llac de l’Albufera de l’Ajuntament de València de l’any 2002, modificat en el 2005.
• La Vela Llatina: barques de l’Albufera (llibre editat pel Museu Valencià d’Etnologia amb motiu de l’exposició realitzada l’any 2007).
• Vela Llatina a L’Albufera, de Joan J. i Pilar Rosaleny Romero, publicació editada per Denes Editorial en 2014. Recull una classificació en dues famílies: els Barquets i Barquetots i les Barques. Basa la seua distinció en les
  seues formes, amb fons i costats plans, a més d’angles rectes enfront de seccions més redones, ajustant-les a diferents mesures. (Article publicat per IDECO: Aspectes bàsics sobre la navegació a Vela Llatina en l’Albufera de València.)
• En 2011, la Federació va elaborar un Reglament de Tipologies Tradicionals, resultat del treball d’un Comitè Històric-Tècnic, amb el propòsit de garantir la supervivència del tradicional i autòcton en les embarcacions i en la resta d’elements necessaris per a la navegació. Aquest text es troba actualment en fase de revisió i actualització per part de la Junta de la Federació.

Un projecte de recuperació patrimonial: Les set embarcacions albuferenques amb més de cent anys

La pèrdua de referents constructius tradicionals de les embarcacions albuferenques fa necessari recuperar les més antigues que actualment continuen navegant com a referent cultural i, al seu torn, com a models a seguir per a futures embarcacions, rendint d’aquesta manera un merescut tribut a elles i als seus amos. Les embarcacions i les dades tècniques que recullen les fitxes mantenen aqueix criteri rigorós i representen models tradicionals adaptats als temps.

L’actual Ordenança Reguladora del Registre d’Embarcacions del llac de l’Albufera (que data de 2002 i va ser modificada en 2005) ja planteja la dificultat d’establir una definició de “embarcacions tradicionals” a causa de la seua variada tipologia, encara que també assenyala algunes peculiaritats que comparteixen la majoria d’elles.
L’Ordenança Municipal expressa que “Les embarcacions tradicionals de l’Albufera s’han adaptat des de sempre a les condicions de navegació imposades per l’entorn, a les tècniques existents en cada època, als materials disponibles i a l’ús al qual es destinaven. Així, d’una banda, s’han modificat per a adaptar-se al transport de l’arròs i de terra, a la pesca o al transport de persones i a la navegació a vela o motor, per una altra”.
Els elements comuns que recull el text municipal són els següents:

-La construcció del casc és de fusta, antigament de taules, i més recentment s’ha incorporat el tauler de fusta contraxapat en algunes zones *desarrollables com a cobertes i fins i tot en cascos complets quan aquests són plans.
-Els cascos tenen proa i popa afinades, acabats en peces de fusta denominades roda i codaste, sense espill de popa. En general la roda és corbada per a facilitar l’encallada. Recentment, les formes de popa s’han eixamplat per a permetre la instal·lació dels motors i la zona de codaste i timó s’han adaptat per a l’eix i l’hèlice.
-Els cascos són fins en general, amb elevada relació eslora-pispa. Encara que existeix una àmplia disparitat de valors, podem considerar habituals les relaciones eslora-pispa entre 3.5 i 4.5.
-El fons és sensiblement pla i tant el puntal com el calat reduïts per a navegació en aigües succintes. Per a la navegació a vela es disposava d’una quilla vertical més acusada.
-La coberta és correguda de proa a popa, excepte en les embarcacions menors. La curvatura transversal (brusca) és pronunciada per a permetre la navegació amb francbord reduït.
-La zona central de coberta està oberta amb una escotilla que es prolonga per la major part de l’eslora per a permetre la càrrega directament sobre el fons de
l’embarcació. Últimament en popa es protegeix el motor amb un tambutxo elevat sobre coberta.
-Els costats es prolonguen sobre la coberta en una amurada d’altura reduïda.

Va ser la declaració de BIC la que amb criteris científics ha consensuat no solament la tipologia d’embarcacions tradicionals albuferenques, sinó també els seus elements més característics, permetent-nos amb això tindre un referent important en aquest viatge al passat. Ens referim al text legal per a tindre una visió consensuada de les diferents tipologies, que s’enquadren en les següents variants tipològiques i activitats associades.
A pesar que l’element central siga la vela llatina, no s’ha d’ignorar la preeminència del vaixell en totes les faenes lligades a l’Albufera, així com la seua estreta vinculació amb aquest tipus de velam. Si partim del fet que la majoria de les activitats lacustres, com la pesca, el cultiu de l’arròs, els soterraments, la caça i, fins i tot, el contraban, requerien de l’ús d’una barca per a dur-se a terme, no és d’estranyar la successiva aparició de diverses tipologies d’embarcació pròpies d’aquest medi natural en funció de l’ús principal al qual estigueren destinades, trobant diferents solucions concebudes segons les necessitats del treball a realitzar, l’estil de cada calafat o el gust de l’armador. Així i tot, les barques eren sempre construïdes sense apartar-se de les característiques que comparteixen les embarcacions d’aigües de poca profunditat, fet que els confereix una fisonomia singular, invariable i genuïna des de fa segles.
Respecte a les embarcacions de vela llatina que tradicionalment han solcat l’Albufera, i que encara continuen sent construïdes en els calafats, es pot parlar de quatre tipus principalment: el barquet albuferenc, que presenta diverses modalitats i que és, sense cap dubte, el més autòcton de tots i el més lligat a les activitats i imatges tradicionals del llac; el barquetot, de majors dimensions que aquest últim; la barca i, finalment, el marimatxo, una construcció a mig camí entre el barquetot i la barca. Tant el barquet com el barquetot són de fons i costats plans, així com de secció trapezoïdal, mentre que la barca presenta una secció arrodonida, encara que malgrat aquestes diferències, trobem uns trets generals que són comuns a les dues famílies: la mànega en relació amb altres embarcacions marines, les formes fines, menor mànega i puntal, i orla baixa, tot lògicament pensat per a navegar en aigües protegides.

Podem distingir entre embarcacions autòctones d’època (aquelles botades anteriors a 1950 i rehabilitades sobre la seua estructura original; eren impulsades únicament a vela, penjador o rems i en la mesura del possible mantindran l’aparell i estructura de les veles i aparells de llavors) i les embarcacions de disseny actual (que es defineixen com a embarcacions en esperit de tradició i que malgrat estar construïdes amb tècniques i materials actuals tenen una aparença similar a les d’embarcacions d’èpoques passades).
Segons les característiques de construcció, antiguitat i disseny de les embarcacions que naveguen en l’Albufera es classifiquen en quatre grups o classes:

a) Barques de càrrega, d’eslora superior a 8,50 metres. Servien per a treballs del camp, com transportar garbes per a plantar arròs, gavelles d’arròs, transport de fang per a fer els marges, motes dels camps d’arròs i de l’Albufera, animals i persones, etc.
b) Barques pescadores o gamberes, d’eslora inferior a 8,50 metres i superior a 7 metres. Eren emprades pels pescadors per a transportar xarxes i aparells de pesca, amb la funció principal de navegar a vela llatina per a l’extracció amb xarxes de la gamba.
c) Barques de menys de 7 metres d’eslora, per al transport de persones i treballs que necessitaven menys espai per als aparells.
d) Barquets de dos tipus: de càrrega per a les labors agrícoles o per a pescar.

El procés constructiu: eines, tècniques i oficis associats

Construir vaixells i embarcacions de qualsevol tipus és un procés llarg i costós basat en l’estudi i la planificació, però que també té, almenys en el cas de l’Albufera, molt d’experiència i d’observació.

Totes les embarcacions del llac al llarg del temps han sorgit dels municipis de Catarroja, Silla i València, trobant més endavant també alguns tallers en El Palmar. El fuster de ribera o mestre d’aixa és el màxim responsable en la construcció de les embarcacions, encara que en l’Albufera i en altres àmbits valencians com El Cabanyal, les funcions de fuster de ribera i calafat es fan una. Aquesta relació entre els dos oficis també ha afectat altres llocs de la costa mediterrània peninsular, mantenint una vinculació tan estreta que tots dos àmbits professionals han acabat per vincular-se de forma inseparable.

Al costat del calafat, qui també tenia una importància fonamental era el mestre veler, professional dedicat expressament a l’elaboració de les veles que tantes vegades havien de ser objecte de reparació a causa del trencament causat pel vent o per una mala posició del penjador sobre la coberta. La majoria de les veles de les pedanies del llac les feien a Castellar, i a Catarroja també va haver-hi fins a mitjan segle passat qui es dedicava a confeccionar veles per a tots els pescadors. Hui dia es fan veles a Silla, Catarroja i València.

Els calafats de l’Albufera utilitzaven per al seu treball, almenys des del segle XX segons es té constància, plantilles per als diferents models d’embarcació que realitzen, com ho continuen fent els qui encara treballen. Aquestes plantilles reprodueixen les peces de fusta que després es tallaran i uniran per a construir la barca, encara que en el moment de la seua col·locació patiran encara certes modificacions per a poder ser encaixades correctament en el seu lloc. Aquesta tècnica necessita de tota l’experiència i saber fer del calafat, qui representa una bona simbiosi entre la teoria i la pràctica.

Al marge de les plantilles, el disseny de les quals podia emprar-se per a la fabricació d’altres embarcacions de similar tipologia, els diferents tipus d’eines utilitzades en el procés de construcció d’una barca poden ser classificats segons la seua funció i el seu ús en les fases de cort, muntatge i calafatejat. Així, destaquen la garlopa, utilitzada per a raspallar i rascar les rectes i per a devastar; l’aixa, que servia per a refinar les costelles o quadernes; la barrina, per a fer els forats; el gat; la serra, o la paleta, que s’emprava per a la col·locació de l’estopa entre les juntes de la fusta.

La fusta utilitzada en les embarcacions tradicionals de l’Albufera era de garrofera, d’olivera, de morera i de pi de Suècia, sent cada tipus de fusta més apropiada per a una determinada peça i el seu posterior ús. Així, amb el pi es construïa el folre, mentre que la resta de fustes eren emprades per a la quilla, les costelles i altres parts de la barca. Actualment continua utilitzant-se pi de Suècia, però també s’ha anat incorporant el roure, altres fustes i altres tipus de materials.

En les últimes dècades s’ha produït un procés d’adaptació tant pel que fa a les fustes com a altres materials, encara que això no ha succeït respecte a la tipologia de les barques, que continuen mantenint les seues formes originals. Les raons d’aquest canvi són bàsicament d’ordre pràctic i estan vinculades amb la facilitat d’accés a una determinada fusta o amb els costos de manteniment de les embarcacions.

Finalment, ressaltar que han sigut les Associacions de Catarroja, Silla, Sollana i el Palmar les que han triat les embarcacions que es recopilaven en aquesta publicació i em consta que no ha sigut fàcil; fins i tot es conserven moltes, algunes modificades per a acoblar el motor, però que fins i tot guarden les seues originàries formes i estils. Serà una responsabilitat compartida continuar recollint aquest llegat per a conèixer-lo i transmetre’l a les futures generacions.

Fitxes d’embarcacions albuferenques de més de 100 anys

Denominació	CENTENARI
Tipologia	Barquetot.
Antiguitat	Es desconeix l’any de construcció, però d’acord amb les dades obtingudes del calafat restaurador, aquesta embarcació compta amb més de 100 anys d’antiguitat.
Titular	Ajuntament de Silla (inventariat com a bé moble patrimonial).
Breu referència històrica	L’embarcació va quedar en desús i va ser adquirida per l’Ajuntament de Silla dins d’un projecte de recuperació d’embarcacions tradicionals. Segons les dades orals, aquesta embarcació tenia com a ús principal les activitats de dragatge i soterrament dels camps d’arròs. La propulsió de l’embarcació era principalment a penjador o mitjançant corda, introduint-se posteriorment la vela. La navegació d’aquesta embarcació se circumscrivia als canals.
Traçat i estructura	Té una eslora de nou metres, amb distribució de la coberta per al transport de terres i collites d’arròs. El banc està situat a un terç d’eslora. Els *bordos coincideixen en altura amb els colomars, atés que amb això es facilita el dragatge. La roda de proa és la típica dels *barquets llançada recta a 45 graus.
Materials de construcció	Fusta de pi de Suècia.
Usos	Dragatge de terres, transports de materials i collites.
Records	L’embarcació va quedar abandonada i en un mal estat de conservació, sent objecte d’un projecte de recuperació finançat per l’Ajuntament de Silla. Actualment, està cedida per al seu manteniment i ús a l’Associació Cultural de Vela Llatina de Silla.

Denominació	XUFA
Tipologia	Barca Gambera.
Antiguitat	Segons les dades aportades per l’actual propietari, l’embarcació compta amb una antiguitat de més de cent anys.
Titular	D. José San Lorenzo Alaver.
Breu referència històrica	Es tracta d’una de les embarcacions més característiques de l’Albufera, amb un disseny típic que ha perdurat durant els segles. La pesca de la gamba va ser el seu origen. Aquesta embarcació és heretada dels avantpassats de l’actual titular, que després de successives transmissions familiars, ha recaigut en l’actual titular que la conserva en les seues línies originals.
Traçat i estructura	L’embarcació té una eslora de huit metres i una mànega d’un metre i mig.
Materials de construcció	Els propis de la zona, com fusta de pi de Suècia.
Usos	L’embarcació era destinada a la pesca de la gamba. Aquest tipus d’embarcació se’l denomina com Gambera. Les seues dimensions demostren que aquesta activitat era rendible per als propietaris.
Records	Es tracta d’una embarcació típica de l’Albufera que va pertànyer a la família i que era utilitzada pel nucli familiar per als treballs pesquers. La pesca de la gamba en aquest entorn era productiva en una època pretèrita. Aquesta embarcació sí que comptava inicialment amb vela llatina, única forma de propulsió per a la practica d’aquesta modalitat de pesca. encara que també és compatible amb altres formes de propulsió La simetria entre popa i proa ha quedat modificada en incorporar-li un motor, si bé es mantenen les línies típiques dels barques *albuferencos *gamberas.

Denominació	CARME
Tipologia	Barquet.
Antiguitat	Més de cent anys.
Titular	Paco Tapia.
Breu referència històrica	L’embarcació va ser construïda principalment per a l’ús cinegètic. L’activitat de caça fou la seua principal funció a l’entorn de l’Albufera.
Traçat i estructura	El barquet té una eslora de sis metres, la qual cosa determina que la mànega siga mes ampla que el repte de *barquets. És un embarcació peculiar ja que porta incorporada una orsa lateral per a evitar les derives. Quasi plana en el seu casc per a accedir als canals d’escassa profunditat, la seua amplitud de manga la fa còmoda per al transport dels elements necessaris per a la caça.
Materials de construcció	Fusta d’olivera, garrofera i morera, tallada en el moment lunar apropiat perquè mantinga les seues formes.
Usos	Fonamentalment aquesta embarcació era d’ús cinegètic, destinada per a la caça en l’Albufera.
Records	Els records d’aquest *Barquet es remunten a la practica de la caça entre amics o colles situades en el port de Silla. La construcció s’adjudica a Jose Maria, de sobrenom “*Patallarga”. Els seus orígens són silleros, si bé també va residir a Albal i Beniparrell. Els amics la compartien per a la practica de la caça i aquesta amarrada en l’entrador d’una casa emblemàtica del port de Silla que fins i tot es conserva restaurada amb un ullall en el seu sòl.

Denominació	PEIXCADORA
Tipologia	Barca.
Antiguitat	Més de cent anys.
Titular	Juan Casañ Royo (el tio Juanet).
Breu referència històrica	Construïda per els Borrons, en el transcurs del temps va ser adquirida per el actual propietari.
Traçat i estructura	Actualment te una eslora de 8,40 i una manega de 2,07, amb una estructura típica de l’albufera. L’eslora inicial era lleugerament major que en l’actualitat.
Materials de construcció	Garrofera, morera, olivera i pi.
Usos	Dedicada a la pesca i el transport de mercaderies i persones.
Records	La meua vida.

Denominació	Dori
Tipologia	Barca.
Antiguitat	Al voltant de cent anys.
Titular	Salvadora Ferrer Morellà.
Breu referència històrica	Barca pescadora, del tio Borja, que posteriorment passà a ser propietat del tio Viu i finalment va ser comprada per el pare de la actual propietària, Luis Ferrer.
Traçat i estructura	Te una eslora de 8,00 i una manega de 1,90 mts. Típica embarcació albuferenca, fina i baixeta.
Materials de construcció	Fusta de garrofera, morera ò olivera i pi de Suècia.
Usos	Dedicada fonamentalment a la pesquera.
Records	El nom ve del diminutiu de la actual propietària. Li el va ficar son pare, Luis, per a la seua filla.

Denominació	LA RICA
Tipologia	Barca peixcadora.
Antiguitat	Mes de 120 anys.
Titular	Propietari actual Pepe Almarche (El Ric)
Breu referència històrica	Es va construir en casa Els Galianes, junt a dos barques mes, per a tres propietaris, que finalment se les adjudicaren al palet. No tenim referències de les altres dos.
Traçat i estructura	Barca de 8,20 de eslora i 1,90 de manega, amb banc un poc avançat respecte al centre de l’embarcació.
Materials de construcció	Construïda amb fusta de pi, morera, garrofera ò olivera.
Usos	Fonamentalment per a la pesca, encara que se utilitzava també per a més coses.
Records	El propietari actual es el rebesnét de qui la va manar construir.

Denominació	ÁNGEL
Tipologia	Barca.
Antiguitat	Mes de 100 anys.
Titular	Antonio Selma Bort (Meló o Segono)
Breu referència històrica	Barca pescadora, que va ser adquirida per rel sogre del actual propietari al tio Borró.
Traçat i estructura	Te una eslora de 8,15 i una manega de 2,00 mts. Típica embarcació albuferenca.
Materials de construcció	Fusta de garrofera, morera, olivera i pi de suècia.
Usos	Dedicada fonamentalment a la pesquera.
Records	Una barca familiar.

Epíleg

La Federació lluita per l’essència de les embarcacions i del materials ancestralment empleats per a la seua construcció, sent conscients de que actualment se utilitzen altres fustes que substitueixen les tradicionals de garrofera d’olivera o pi. Aquesta adaptació no la compartim però si que l’entenem. La nostra missió es la de mantindre la tradició en la construcció de les embarcacions, a on s’inclou els materials, els aparells i les veles.

Actualment tenim, al port de Catarroja, Silla, El Palmar, Sollana i Alfafar un grapat de embarcacions centenàries, que continuen amb us, encara que no a la vela, però que es cuiden, reparen i conserven, com es el cas de la barca de Pepe Caparrates, la de Juan Selma, Vicent Tartana, i altres embarcacions que seguirem amb la descripció per tindre constància de elles.
Gracies per les fotografies de Lola Ruiz, la col·laboració d’amics compromesos amb el projecte i als membres de la Junta de la Federació que han fet possible aquesta xicoteta publicació que ha obert el camí a recollir i catalogar aquest patrimoni valencià.